Sobre l’informe PISA.
Opinió d'un que no és mestre
No sóc mestre, tot i que vaig estar a punt de ser-ho. Amb això vull dir que escric com a ciutadà més o menys informat que llegeix la premsa i escolta la ràdio i la televisió.
Ahir es feren públics uns resultats del informe PISA que no deixaven massa bé el sistema educatiu del meu país, Catalunya. O si més no això és allò que han destacat la major part dels mitjans de comunicació. D’entrada caldria poder valorar quina és la realitat que avaluen aquestes proves de caràcter internacional. I d’entrada és fàcil d’entendre que cada país té un sistema educatiu diferent, unes voluntat polítiques totalment diferents. Dic voluntats polítiques perquè penso que l’educació hauria de poder estar al marge d’aquest canvis que el ministre o conseller de torn (4 anys) vol aplicar amb la seva signatura. De fet, els països amb més puntuació són, en general, aquells que tenen un sistema educatiu més estable en el temps i que, a més, dediquen uns pressupostos adequats a aquesta activitat. D’altra banda també seria interessant conèixer quins són els interessos que hi ha al darrera d’aquesta mena d’informes. Aquí semblen clars. Una potenciació del sector privat-concertat enfront del segur sector públic.
Els pares i mares que llegeixen el diari i poden decidir a quina escola podran portar els seus fills escolten amb atenció com els mitjans de comunicació – i la pròpia Consellera Rigau- posen l’èmfasi en la població immigrada que ocupa bàsicament les escoles públiques del nostre país. La inserció escolar d’aquest nens i nenes comporta problemes amb temes com la llengua, és cert, però curiosament l’àrea del llenguatge i la comprensió lectora són els àmbits on destaca la comunitat educativa catalana per sobre de la resta de l’estat. Ah! I amb dues llengües simultàniament. Per tant, sisplau deixin de mentir-nos. La realitat de l’educació al nostre país, sobretot la pública, és veu passejant pels carrers de pobles i ciutats on torbarem centres precaris en barracons – mòduls com agrada de dir a la Consellera-, amb manca d’espai, manca de professorat, excés d’alumnes per aula, manca de materials educatius i un llarg etcètera que qualsevol mestre/a serà capaç de relacionar-vos en el moment que li ho pregunteu.
L’educació en aquest país no és una prioritat. La formació de mestres no té aquell nivell d’excel•lència que té en d’altres països que volem prendre com a models. El magisteri està totalment desmotivat per situacions alienes a la seva tasca docent relacionades amb la convulsa situació politico-econòmica que estem vivint. Però per contra, se’ls exigeix uns resultats que no són altra cosa que el futur del mateix país on vivim. Per les seves mans passa el futur de tots i la societat, que sovint els critica, no s’adona de la importància que té la seva la seva labor.
Personalment que l’informe PISA digui que els nostres estudiant són més bons en comprensió lectora que en matemàtiques em tranquil•litza. Amb un bon nivell de comprensió lectora qualsevol alumne serà capaç d’aprendre allò que es proposi. A més les “lletres”, com en dèiem abans, són el pilar que ha fet avançar la societat des que aquesta s’estudia amb el nom d’història. Per tant, felicitats als alumnes avaluats i als seus formadors. No us deixeu influenciar per periodistes i opinadors de saló i plató. I als polítics responsables de tot plegat només demanar-los que deixin treballar als i les mestres i professors del nostre país, doncs en la seva capacitat de treball està el futur més immediat de Catalunya.
Ahir es feren públics uns resultats del informe PISA que no deixaven massa bé el sistema educatiu del meu país, Catalunya. O si més no això és allò que han destacat la major part dels mitjans de comunicació. D’entrada caldria poder valorar quina és la realitat que avaluen aquestes proves de caràcter internacional. I d’entrada és fàcil d’entendre que cada país té un sistema educatiu diferent, unes voluntat polítiques totalment diferents. Dic voluntats polítiques perquè penso que l’educació hauria de poder estar al marge d’aquest canvis que el ministre o conseller de torn (4 anys) vol aplicar amb la seva signatura. De fet, els països amb més puntuació són, en general, aquells que tenen un sistema educatiu més estable en el temps i que, a més, dediquen uns pressupostos adequats a aquesta activitat. D’altra banda també seria interessant conèixer quins són els interessos que hi ha al darrera d’aquesta mena d’informes. Aquí semblen clars. Una potenciació del sector privat-concertat enfront del segur sector públic.
Els pares i mares que llegeixen el diari i poden decidir a quina escola podran portar els seus fills escolten amb atenció com els mitjans de comunicació – i la pròpia Consellera Rigau- posen l’èmfasi en la població immigrada que ocupa bàsicament les escoles públiques del nostre país. La inserció escolar d’aquest nens i nenes comporta problemes amb temes com la llengua, és cert, però curiosament l’àrea del llenguatge i la comprensió lectora són els àmbits on destaca la comunitat educativa catalana per sobre de la resta de l’estat. Ah! I amb dues llengües simultàniament. Per tant, sisplau deixin de mentir-nos. La realitat de l’educació al nostre país, sobretot la pública, és veu passejant pels carrers de pobles i ciutats on torbarem centres precaris en barracons – mòduls com agrada de dir a la Consellera-, amb manca d’espai, manca de professorat, excés d’alumnes per aula, manca de materials educatius i un llarg etcètera que qualsevol mestre/a serà capaç de relacionar-vos en el moment que li ho pregunteu.
L’educació en aquest país no és una prioritat. La formació de mestres no té aquell nivell d’excel•lència que té en d’altres països que volem prendre com a models. El magisteri està totalment desmotivat per situacions alienes a la seva tasca docent relacionades amb la convulsa situació politico-econòmica que estem vivint. Però per contra, se’ls exigeix uns resultats que no són altra cosa que el futur del mateix país on vivim. Per les seves mans passa el futur de tots i la societat, que sovint els critica, no s’adona de la importància que té la seva la seva labor.
Personalment que l’informe PISA digui que els nostres estudiant són més bons en comprensió lectora que en matemàtiques em tranquil•litza. Amb un bon nivell de comprensió lectora qualsevol alumne serà capaç d’aprendre allò que es proposi. A més les “lletres”, com en dèiem abans, són el pilar que ha fet avançar la societat des que aquesta s’estudia amb el nom d’història. Per tant, felicitats als alumnes avaluats i als seus formadors. No us deixeu influenciar per periodistes i opinadors de saló i plató. I als polítics responsables de tot plegat només demanar-los que deixin treballar als i les mestres i professors del nostre país, doncs en la seva capacitat de treball està el futur més immediat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada