Cercar en aquest blog

dijous, 20 de febrer del 2014

Qui mana a Can Ribot, l'amo o el porc?"

"Qui mana a Can Ribot, l'amo o el porc"?


 Això és el que sempre preguntava la directora de certa escola bressol de Barcelona, sempre que algú gosava contradir o posar en tela de judici les seves idees, accions o decisions. Era La Magda, una "senyoreta" de les d'abans que savía el que es feia, que ho feia bé i estava ben segura de la seva feina irreprotxable. Qui s'había de posar en el seu treball?

Doncs vet aquí, que desprès de molts anys, a mi em torna a la memòria aquella frase de la senyoreta Magda. Però jo em pregunto algunes coses més: Poden els pares dels nostres alumnes corregir sistemàticament les nostres accions, tan si estan bé com si no? Poden, realment, dir-nos com hem de portar una classe o als seus fills en concret? Poden re-corregir els controls i no estar d'acord ni amb els criteris d'avaluació ni amb la nota? Poden des de l'equip directiu "seguir la beta" tan a pares com a tutors a l'hora, per no indisposar-se amb ningú? En quin lloc queden els mestres?

A una de les darreres escoles on he treballat, vaig tenir un grup que era un caramel: curiós, treballador, eixerit, "parlanchin", d'aquells que no oblides mai. L'escola està a un poblet petit on gairebé es coneix tothom i a més estan en contacte per totes les vies conegudes (jo crec, fins i tot que per algunes desconegudes, també). Vaig arribar de substituta quan feia poc que havia començat el curs i, per la meva desgràcia, no li vaig fer el pes a una mare en concret (ai!): notes a l'agenda, cartes interminables, visites fora de l'horari per queixar-se, demanar explicacions o donar consells; correus al cap d'estudis... Ah! i "whatsapps" a les mares de la resta de la classe, informant-les de la meva manera de treballar.

Les visites que em feia eren (sorpresa!) desprès de classe, quan jo ja recollia per marxar ella pujava lliurement. Arribava amb la seva filla (cicle mitjà) i deixava anar tot allò que li rotava davant de la nena, a la que donava veu i vot.

Informada la direcció vaig trobar com resposta "que no li fes cas" , que ella "era així", que estava al consell escolar i calia seguir-li la beta (i a mi també, que ja em quedava poc):"tu no et preocupis, segueix com fins ara que ja ho fas bé". 

Per sort o desgràcia, les fòbies i les fílies de les famílies em duren poc perquè sóc substituta i no estic gaire temps en lloc, però li pot passar i de fet li passa a qualsevol.

I això em torna a la dita dels nostres avis (dels meus concretament no, que no eren tan fins): "Qui mana a Can Ribot, l'amo o el porc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada