En certa ocasió em van explicar el conte de la crisàlida:
Hi havia una vegada un capoll de papallona que començava a voler obrir-se. Un espectador veient els esforços de la papallona per sortir, va decidir ajudar-la tot fent més gran el forat que ella mateixa havia encetat. La papallona es va alliberar de seguida, però com que va sortir per un orifici més gran del que calia, era deforme i les seves ales no podien volar. Les altres papallones que no havien estat ajudades, van esdevenir esveltes per l'esforç de atravessar tan estreta sortida i en desplegar les seves ales van alçar un vol armoniós.
Avui, en veure aquesta foto i la seva llegenda l'he recordat i he pensat compartir-ho amb tots vosaltres.
"No eviteu als nens les dificultats; els hem d'ensenyar a vèncer-les"Pasteur
Vaig també posar aquest post a la meva pàgina i reescric aquí el que penso. Són moltes les vegades que veig els pares portant les motxilles dels nens pq pesen massa, portar-los en cotxe a l'escola pq fa fred, o pq plo, o pq fa calor....o fer la bossa d'esport pq sempre es deixa coses "i li posen falta". A veure sempre hi ha excepcions però després no demanem que de sobte siguin autònoms, responsables...Això com d'altres tantes coses requereix un entrenament, un habituar-se, perquè si no estem creant "generacions de vidre" que a la primera digicultad s' ensorren, que no saben acceptar una crítica....en definitiva no els ajudem a fer-se madurs.
ResponElimina