Responsables de l’ambient de l’aula i la convivència del nens i nenes

Bon dia a tothom.

Ja feia temps que no pujava cap post a aquest bloc degut, principalment a que els assumptes personals em tenen força distreta. I això m’ha fet pensar que gran part del/ la professional que portem a dins nostre,  està supeditada a la persona que som: amb les nostres alegries, frustracions, problemes, humor…

Tots tenim molt clar que abans d’entrar a la classe ens hem de despullar de totes les càrregues negatives que portem de casa o del carrer, però de vegades no és tan fàcil i entrem amb la motxilla plena. Si no ets un/a gran actor/actriu, allò que ens enfada, estressa o desmotiva en la vida personal influeix  negativament en l’àmbit professional i a l’inrevés ; transmetem positivitat, optimisme i ganes de treballar quan  estem contents i satisfets de la nostra altra vida. Dins de l’aula som el referent i  tant la manera de dirigir-nos als infants, com el clima que els podem proporcionar és molt important.

El/la mestr@ ha de ser capaç de comunicar-se amb respecte i apreci, perquè la comunicació ha de ser una bona eina d’aprenentatge i ha d’inculcar valors com la sensibilitat envers els altres, alhora que ha d’expressar emocions o sentiments d’humanitat, empatia, d’entendre el que diu l’infant amb actitud de calma, expressar les crítiques d’una manera constructiva. Així, doncs el clima ha de ser de confiança. Els nens i nenes són el motor de l’educació, però el/la mestr@ és el/la guia, el referent i l’encarregat de dirigir el grup i facilitar la seva convivència.

Us vull passar, també,  aquest escrit anònim que m’ha semblat adient.

MAI SERÀS MESTRE

Mai seràs mestre si la teva escola té més parentiu amb una oficina que amb una llar.

Si els teus ulls són dos fuets permanentment disposats per al càstig visual, si els teus nervis exploten mil vegades al dia.

Si les teves frases, en comptes de carícies, són pues que esgarrapen, si necessites un arsenal de crits per als teus combats diaris.

Si els nens arriben recelosos la teva escola, COM arriben els malalts a l'hospital. I si et accepten no com un aliment grat, sinó com una medicina obligada.

Si la teva escola s'obre cinc minuts abans de començar les classes i es tanca cinc minuts després de l'hora reglamentària. I si en obrir-se sembla que badallares i en tancar que somriguessis.

Si no comprens que els nens han de jugar en relació inversa a les seves edats. I si els nens s'avorreixen a la teva companyia.

Si la teva escola no és l'imant infantil més poderós de la localitat on actues.

Si la teva escola, a més d'un cos, no té ànima. I si només és un taller mecànic de l'alfabet.

Si al parlar no encantares  als nens deixant-los com hipnotitzats. I si no saps fer-te escoltar fins amb els ulls.

Si no entens que l'ànima de cada nen és un llibre en blanc en el qual estàs escrivint per a tota la vida. I si, en comptes d'escriure en aquest llibre himnes triomfals, et contentes amb omplir-lo de carrincloneries i mediocritats.

Si obtens llicències sense necessitar-les. I si treballes quan et fiscalitzen i quan s'acosten els exàmens.

Si el pati de la teva escola és tan fúnebre com el pati d'una presó. I si els esplais, en comptes de ser una festa per al cos i l'esperit, són llocs on es pateix fred a l'hivern, sol a la primavera i solitud espiritual en totes les èpoques de l'any.