Tradicionalment, els i les mestres d'educació primària ens ocupem de la formació reglada i bàsica dels infants tant pel que fa a la instrucció de les matèries com a la formació integral dels infants com a persones,  gestionem i organitzem els centres i els ensenyaments, fem funcions directives i de coordinació, així com tasques burocràtiques. Alguns mestres tenen la possibilitat de dissenyar i crear materials didàctics, que després seran publicats per editorials o per l'administració, i de confeccionar llibres de text per a l'etapa de primària.

A més, els mestres hem de saber tractar amb persones molt diverses per raons de gènere, edat, ètnia o classe social perquè rebem a les famílies per mantenir-les al dia de l'evolució dels seus fills i filles i dialoguem amb elles per trobar, entre tots, les millors formes d'educar en tots els sentits.
Tractem també, amb altres professionals de l'educació com psicòlegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, per tal de trobar vies de solució a problemes educatius o tractar alumnes amb necessitats educatives especials. 
Després del viatge a Finlàndia i Estònia per conèixer de primera mà el sistema educatiu d'aquests països, Artur Mas fa reflexions en veu alta sobre el sistema educatiu català i els canvis que necessita. Per Mas, la clau de l'assumpte es troba en una frase: "Necessitem mestres ben formats, ben pagats i respectats".
Doncs ben formats i preparats ja ens ocupem d'estar, ben pagats, quan cobrem, no gaire i respectats, per qui? No pas per la majoria de les famílies i en quant a l'administració... Aquí hi ha la mostra:
http://mestres.ara.cat/lapuntdocent/2012/06/12/mestres-de-primera-i-mestres-de-segona/
Tot i això els i les mestres continuem regalant hores i hores de feina, de fet més de les que ens han tret, perquè els alumnes no perdin privilegis, a vegades a càrrec de la nostra salut mental i física.
I desprès de tot?
Desprès de tot això la majoria dels i les mestres seguim dient que ens encanta la nostra professió i n´hi ha exemples admirables.







Aquest final de curs es va jubilar una mestra amb qui vaig compartir cicle i colònies. Durant la seva festa de jubilació a l'escola va fer un discurs impecable on vam notar el seu habitual tarannà tranquil, alegre i segur i la seva capacitat incansable per aportar i adaptar-se a qualsevol situació: una qualitat destacable per acabar la vida laboral amb el terrat ben moblat. Analitzant una mica la seva trajectòria podem veure que va començar fent classe durant allò que es va dir la transició, va ser protagonista de la immersió quan tot just era una prova i ha viscut desenes de canvis en lleis que no van ser capaces de modificar la seva forma de treballar sempre al servei dels alumnes, dels companys i de l’escola. Jubilar-se sent respectada pels alumnes, pels companys i pels antics alumnes que ara porten els seus fills a la mateixa escola cercant el que ells hi van trobar ha de ser una sensació indescriptible.
La Isabel contestant les preguntes del "Pasapalabra" al seu comiat.

Gràcies per tot Isabel!